tag:blogger.com,1999:blog-57760596191196175512024-02-21T11:44:25.301+01:00TARTAREUCoses, retalls, històries, cultura ... coneguem TARTAREU!!!MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.comBlogger29125tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-75760200734574753822016-03-30T10:05:00.001+02:002016-04-14T19:59:02.960+02:00"L'ANTONIO DE LES MOTOS"Ahir em vaig assabentar de la mort de "l'Antonio de les motos". No, no era de Tartareu, però s'estimava més al poble que la majoría de tartareuencs, i Tartareu el va adoptar.
Al començament del 70 va aterrar a Tartareu un boig de les motos, era "l'home de la Dolors". El primer record que tinc d'ell és des de el carrer del mestre mirant cap a l'era Felip amb unes quantes persones, observan con "descerebrat" pujava amb una moto cap a traves des de la font del poble fins a l'era amb una moto feta per ell mateix amb parts de diferents motos. Per nosaltres era una heroïcitat, i es va convertir amb un "heroi" al que volíem seguir.
A part de introduir-nos al mont del les motos i del trial, com esport, va fer una gran tasca amb la nostra educació, que no crec que mai ell en fos conscient.
Era un home amb unes conviccions profundes i així les transmetia. Ens va ensenyar a anar amb moto, amb el sentit ampli de la paraula, no sol a anar al damunt d'ella, sinó a respectar-la i a respectar el seu mont: la moto ha de estar sempre amb bon estat mecànic ja que d'aixó depèn la nostra seguretat; no es deixa mai a ningú enrere, paciència amb els que estan aprenent; no es riu quan algú cau, ja riurem després quan sabem que no s'ha fet mali hagi passat l'ensurt; no es surt de casa sense botes, casc i guants (abans el casc no era obligatori); quan s'arriba a un lloc habitat es circula de forma discreta i amb educció; ...i així mil més. Però no tot era moto, també ens va ensenyar a respectar l'entorn, a conèixer-lo, a aprecia les coses petites, a respectar a les persones, a estimar la terra, a ser solidaris, a tenir somnis, a ser lliures i sentir la llibertat. Segurament, ens va ensenyar més ell de la vida que lo que ho van fer els nostres pares i professors.
Ens va fer entendre que per tenir grans sensacions no fa falta anar al Himàlaia o a la Patagònia, que en 25 km a la redona tenim tot un micromon i l'únic que s'ha de fer és "obrir els sentits". El valor de l'amistat, compartir un esmorzar al costat del foc a terra amb pa amb tomata, uns talls de pernil i un bon porró de vi, comentant anècdotes i aventures, amb unes bones rialles.
Varies generacions del poble em somiat amb benzina i amb aventures gracies a ell.
Antonio, per tot el que ens has ensenyat, per tot el que ens has fet sentir, per tot els que ens has donat i per tot el que ens has fet viure, la "Colla Pantaix" no t'oblidarà.
Adéu Antonio.
MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-55235779535720110442014-12-17T09:10:00.000+01:002014-12-17T09:10:40.627+01:00BON ANY 2015!!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj7z1fU5lIa_We4KpPlpEjyQE20rXzpanrTrdwkfGqyTBMtpACOlZy94itZUa30egY5iXP5Fb_9NWMDrRDHy2PCyUBYrO8lx12gHGM66QM2qeASj29nQZcEKuoCEKe_DQA8BCjnx2Gbb0F/s1600/felicitacio-2015.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgj7z1fU5lIa_We4KpPlpEjyQE20rXzpanrTrdwkfGqyTBMtpACOlZy94itZUa30egY5iXP5Fb_9NWMDrRDHy2PCyUBYrO8lx12gHGM66QM2qeASj29nQZcEKuoCEKe_DQA8BCjnx2Gbb0F/s400/felicitacio-2015.jpg" /></a></div>MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-38074085532236480032014-08-29T01:48:00.002+02:002014-08-29T01:48:53.060+02:0050 ANIVERSARI DE L'ARRIBADA DEL AIGUAFa 50 anys que va arribar l'aigua de la Font la Mora a Tartareu. D'aquí a uns dies és fa una festa.
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD-zlKMzP93YyV1LS0QaLnQJ4FZX1TxaoOL9YA2_X__vEO5mu_eer9xaZsgFkv9a5mDdufepWqDSzCBlhe-dh7kGbx90uC6XIBeujuspQzSebzrBcayxArRnmG8K_IbKnPtMdvrR1TeWpO/s1600/conmemoracio.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD-zlKMzP93YyV1LS0QaLnQJ4FZX1TxaoOL9YA2_X__vEO5mu_eer9xaZsgFkv9a5mDdufepWqDSzCBlhe-dh7kGbx90uC6XIBeujuspQzSebzrBcayxArRnmG8K_IbKnPtMdvrR1TeWpO/s400/conmemoracio.jpg" /></a></div>MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-91529470130873937782014-08-29T01:42:00.003+02:002014-10-08T08:20:48.748+02:00EL BARBERET DE LA NOGUERAAquesta historia està copiada directament del llibret de l'any passat de Sant Miquel, i està escrita per l'Antoni Brusau.
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnKKVhX3g5lw8ji3v4Cs9ELuxKtjYMEzJ5kKYpBXL3t1ewVxfAyj9EpeHQfoElGODCzUnKhLL-c0WrIzKz3m8nXXa1rbucoWUCYOOgUeUQteqgDiwNkoGYa7YRodVHYLGeh2Qgt5lvZftF/s1600/DSC_0573.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnKKVhX3g5lw8ji3v4Cs9ELuxKtjYMEzJ5kKYpBXL3t1ewVxfAyj9EpeHQfoElGODCzUnKhLL-c0WrIzKz3m8nXXa1rbucoWUCYOOgUeUQteqgDiwNkoGYa7YRodVHYLGeh2Qgt5lvZftF/s400/DSC_0573.JPG" /></a></div>
El SIQUET n’ era un barberet molt eixerit de La Noguera, allà a un poblet anomenat TARTAREU, en un temps de fa molt de molts anys.
Diuen que tenia molt bones mans, unes mans de plata, per l’ofici de la barberia. Ell i la seva somereta, recorrien els poblets i masies dels voltants de Tartareu, com eren Os de Balaguer, Alberola, Tragó de Noguera, Els Masos de Millà i Vilamajor; així es guanyava la vida, n’era molt feliç, però tenia el seu secret, un secret que només me’l va dir a mi el dia que vaig demanar la mà d’una de les seves netes.
Sempre que feia el poble d’Os de Balaguer, a la tarda pujava al poblet d ’Alberola, i pel camí s’aturava a descansar i donar de beure a la seva somereta, a una font que avui es coneix com a font de LA MORA, i és que allí i vivia una mora anomenada Zoraida, que no es deixava veure per ningú més que d’en Sisquet, els vilatans de les contrades, uns deien que si era molt vella, d’altres que si era molt jove, uns que si era lletja i peluda, altres que si era guapa i polida, i el que si deien, i tots hi estaven d’acord, és que era molt però que molt morena. Com era doncs la Zoraida?....
El Sisquet, feia camí una vegada al mes o a vegades cada tres mesos i sempre que s’aturava a la nomenada font, a part de parlar, conversar i fer riure a la Zoraida amb el seus acudits, la va convèncer que es deixés depilar i polir per ell, i així ho feien, el Sisquet l’ensabonava i amb la navalla de barber la polia, la perfumava, i la deixava guapa i radiant com cap altra noia de La Noguera, sempre que es trobaven a la font, una font on no hi anava mai ningú perquè la Zoraida tenia fama de bruixa i la gent tenia por, no així el Sisquet, i per aquesta senzilla raó secreta és pel que, quan els vilatans la veien de lluny, es feien el senyal de la creu, i segons si havia passat de poc els Sisquet o no, els uns la veien neta, polida i guapa i altres la veien lletja, peluda i bruta.
Així passaren anys i anys, el Sisquet ja era un bon mosso, i la Zoraida notava que els dies se li acabaven i això que ningú sabia exactament quants anys tenia, uns que vint, altres que vuitanta i d’altres els més vells que n’havia de tenir més de cent, perquè sempre l’havien vist allí. Un misteri.
L’últim dia que el Sisquet es va trobar amb la Zoraida, aquesta li va dir:
-Sisquet ja no ens tornarem a veure més, tu t’has portat molt bé amb mi i jo t’he apreciat i t’he estimat molt i per això abans de deixar aquest món et donaré una virtut que et farà el home més conegut, respectat i fort d’aquestes contrades.
-Va Zoraida- li va dir en Sisquet- tothom vol fer promeses i no se n’acompleixen cap, jo continuaré sent el barberet de sempre i tu i jo ens continuarem veien molts anys.
-Ja ho veuràs al llarg de la teva vida, que serà molt llarga; i a no tardar el teu destí es començarà a complir.
Dit i fet, la Zoraida no es va veure mai més, ni viva ni morta, simplement va desaparèixer.
A l’endemà mateix d’aquesta despedida, el Sisquet va anar a Os de Balaguer a fer un servei de barberia i la filla del seu client la, Carmeta en veure’l se’n va quedar bojament enamorada, tant és així, que al mes ja es casaven i se’n van anar a viure a Tartareu.
Als nou mesos en Sisquet i la Carmeta tenien el seu primer fill, Francisco li van posar de nom. No va passar ni un anys més que tenien el segon fill, aquest es dirà Miquel, va dir en Sisquet, com la serra de la font de la Mora. Al any següent el tercer fill, aquest es dirà Salvador. Caram, caram, el Sisquet qui ho avia de dir- tres anys tres fills-
No acaba aquí la historia, al quart anys un altre fill, Enric li vana posar, i la gent del poble ja no deien el Sisquet ni el barberet, l’anomenavam el senyor Francisco.
El cinquè any un altre fill baró, es dirà Josep. A sisè any un altre fill baró, es dirà Alexandre, com Alexandre el Gran, va sentenciar el barberet de la Noguera. I la noticia de que en sis anys sis fills barons corria de boca en boca per tota la Noguera.
De tant en tant, el barberet de la Noguera és recordava del que li va dir la Zoraida: Tindria raó aquella dona ???
Va passar un temps, però el destí s’anava complint, al vuitè anys un altre fill baró, Hermenegildo de nom li van posar i als dos anys següents un altre fill, Tonet li van posar de nom-Sant Antoni gloriós-exclamava la gent, quin home, quin poder, qualsevol li planta cara, qualsevol s’atreveix a molestar-lo. Una casa amb vuit fills i tots homes- qui ho havia de dir.
I així va ser com el Barberet de la Noguera, va se conegut, respectat, temut i admirat per tota la comarca de la Noguera.
Quanta raó va tenir la Zoraida de la FONT DE LA MORA.
MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-61305315423609873912014-02-26T13:13:00.000+01:002014-02-26T13:13:36.959+01:00SANT MIQUEL I EL CASTELL A L'ANY 1962<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZMYfCvwj-o3sS2rX_2JdbeDnh26JaHjWUR8tEWKYOz_DbwDf0XBrctqmk8QIwZCe5rs9MtFR10BIY9pke37ZkvuPwXS2cNTFvP90jIpnESEG9eeRTghNQpfS2qsXMJ0OcSdvF2V4tUT5C/s1600/CASTELL-1962-2.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZMYfCvwj-o3sS2rX_2JdbeDnh26JaHjWUR8tEWKYOz_DbwDf0XBrctqmk8QIwZCe5rs9MtFR10BIY9pke37ZkvuPwXS2cNTFvP90jIpnESEG9eeRTghNQpfS2qsXMJ0OcSdvF2V4tUT5C/s400/CASTELL-1962-2.JPG" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUq8tK5pXVagzvruOipaelD14tosnlns9OSrVsrEsYAjWIpBWgulBIGgCZ0qb9TNDbpmUReyHeQ5IdfJ8JVhIa0gnw3n-lJPDHLKJvNKhsmVwHETDO-tOrDDExQtmTIWscnQeRopVtxt6f/s1600/CASTELL-1962-3.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUq8tK5pXVagzvruOipaelD14tosnlns9OSrVsrEsYAjWIpBWgulBIGgCZ0qb9TNDbpmUReyHeQ5IdfJ8JVhIa0gnw3n-lJPDHLKJvNKhsmVwHETDO-tOrDDExQtmTIWscnQeRopVtxt6f/s400/CASTELL-1962-3.JPG" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgMMe2ukDAvBPR_Ls_z1_C4gdFwUjcQb3HwZ7MsjEFjymjEj1umLX8GRB1LKmx1v0Pw9Gig7zbAWBT8rjduChJdoUVh3ciSjTpHIknOE4-7IMiyAl-MT2aCSUJoH6cuucLKlwdyt8nAj05/s1600/CASTELL-1962-4.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgMMe2ukDAvBPR_Ls_z1_C4gdFwUjcQb3HwZ7MsjEFjymjEj1umLX8GRB1LKmx1v0Pw9Gig7zbAWBT8rjduChJdoUVh3ciSjTpHIknOE4-7IMiyAl-MT2aCSUJoH6cuucLKlwdyt8nAj05/s400/CASTELL-1962-4.JPG" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWkOFfpYF1oyr4NlL9F0rUaKXJFz1it06KMv9obLSXpmOlHrRwboR24Om42nqsBq-q3ILzNDn7Kcel7VkUJgLRW1sGT9YEaNmUFWMduhAsV21T5X2ynPz79cUpeXfmX3tPlOCTSodwkv-U/s1600/CASTELL-1962.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWkOFfpYF1oyr4NlL9F0rUaKXJFz1it06KMv9obLSXpmOlHrRwboR24Om42nqsBq-q3ILzNDn7Kcel7VkUJgLRW1sGT9YEaNmUFWMduhAsV21T5X2ynPz79cUpeXfmX3tPlOCTSodwkv-U/s400/CASTELL-1962.JPG" /></a></div>MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-38334010934266841242014-01-01T11:12:00.000+01:002014-01-01T11:12:22.043+01:00BON ANY 2014!!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXiCqqoHhHobNOen4x7Xbw5ixdso174uiS5krxDRQihdePW6yNrinm8r3O-vnMPUZpVc72laKTXqSiGu0rkghfC2IFLJ2CdoqiUs_5Dt6jhVPLM3cpvNGG468C1CFmjH98GwysfdqpyneZ/s1600/FELICITACIO+2014.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXiCqqoHhHobNOen4x7Xbw5ixdso174uiS5krxDRQihdePW6yNrinm8r3O-vnMPUZpVc72laKTXqSiGu0rkghfC2IFLJ2CdoqiUs_5Dt6jhVPLM3cpvNGG468C1CFmjH98GwysfdqpyneZ/s400/FELICITACIO+2014.jpg" /></a></div>MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-63517011293226981302013-09-26T22:52:00.000+02:002013-09-26T22:53:42.968+02:00ES PARLA DE TARTAREU<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwCx3lm8EIEG3uJkt_FC7Zr-C7LGQZJKCoyDBnUDIz7RbfGq_ijK8ZijvAJoSd7xZL8Yj2-3RlL0hyugwFTJH9WZKFiM5qMC7wPG9dE-Zl7ijLCJt1gIv53jZpR0KcPjr1D0_x9dJCYxdc/s1600/LLUIS+GARROFE+-+CATEDRAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwCx3lm8EIEG3uJkt_FC7Zr-C7LGQZJKCoyDBnUDIz7RbfGq_ijK8ZijvAJoSd7xZL8Yj2-3RlL0hyugwFTJH9WZKFiM5qMC7wPG9dE-Zl7ijLCJt1gIv53jZpR0KcPjr1D0_x9dJCYxdc/s400/LLUIS+GARROFE+-+CATEDRAL.jpg" /></a></div>
Fa uns dies a la plaça de la Catedral de Barcelona és parlava de Tartareu i d’un “tartaro”, demà a l’Ajuntament de Balaguer també.
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKSZWf5_2jbZKTeFjG1abVXFcxrx3cb8ZWliOvVVSKxZg8vKnCW_pq63VoAaKGecWqw5R0cVkWYlkwy4Tw3hoHENccWV_9n5R5fj7W3szF5Du6sfvCQKVsn6H7fo3EJhuwtLlyJgczbOvf/s1600/Caminar+per+ser+feli%C3%A7+(Balaguer).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKSZWf5_2jbZKTeFjG1abVXFcxrx3cb8ZWliOvVVSKxZg8vKnCW_pq63VoAaKGecWqw5R0cVkWYlkwy4Tw3hoHENccWV_9n5R5fj7W3szF5Du6sfvCQKVsn6H7fo3EJhuwtLlyJgczbOvf/s400/Caminar+per+ser+feli%C3%A7+(Balaguer).jpg" /></a></div>MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-52559931749304666182013-09-04T08:52:00.000+02:002013-09-04T08:52:37.267+02:00CAMINAR PER SER FELIÇ<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkce6jOYZpWbZYwsvVfFgviBdd_T6EJTXUVzNkX-OuOlr2cHvvG4U0F6Fq7bPk3Cv2fHAJUbR3xsUIXmTZvQ3f2Ue2R1ge35XNUjUeOd6W6AabgB2KJsUGdbaTnBUA_oVfHZEZte8M9G_y/s1600/caminar+per+ser+feli%C3%A7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkce6jOYZpWbZYwsvVfFgviBdd_T6EJTXUVzNkX-OuOlr2cHvvG4U0F6Fq7bPk3Cv2fHAJUbR3xsUIXmTZvQ3f2Ue2R1ge35XNUjUeOd6W6AabgB2KJsUGdbaTnBUA_oVfHZEZte8M9G_y/s640/caminar+per+ser+feli%C3%A7.jpg" /></a></div>MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-46839049711560296762013-01-28T10:31:00.000+01:002013-01-28T10:38:39.445+01:00MICRORELAT GUANYADORL'altre dia, a internet, per casualitat vaig entra a una pàgina on és parlava del concurs de microrelats de l'ICD i en vaig entretindre a llegir, de cop veig "Segon premi al microrelat de Rosa M. Roqué Forcat". Ostres... si és la Rosa la Lena. Axó no pot passar sense que és publiqui al blog, i així ho faig.
Felicitats Rosa, continua fent coses ta xules com aquesta:
<i> "Jugaven a ser grans: Ella planxava les camises i ell, mentrestant, fullejava el diari. De seguida, però es va aixecar i va anar a mirar si la nina s'havia despertat, li va semblar que no i va preparar un suc per ells dos. Van seure plegats. I, en acabar, ell es va aixecar i va anar a planxar les camises i ella, mentrestant, fullejava el diari. De seguida, però es va aixecar i va a anar a mirar si la nina s'havia despertat, li va semblar que sí".
</i>MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-73581856111349991682013-01-21T10:40:00.001+01:002013-01-21T17:32:41.147+01:00COSES DE LA HISTÒRIA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlyO5l4d_IA6N64aTHqs1_h74JnQP8xh1tqBy0xnU9NKosytmoab_mfT0mvBUMcnm2-mIAkizEN0fnR0Na9Z8Rp9mRWAGe1BA6TmE-kQK20J6Z7HOFaUxkbRsPOxaOodaTexoTHMxKNIdY/s1600/ceci.jpg" imageanchor="1" style="clear:left; float:left;margin-right:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="206" width="137" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlyO5l4d_IA6N64aTHqs1_h74JnQP8xh1tqBy0xnU9NKosytmoab_mfT0mvBUMcnm2-mIAkizEN0fnR0Na9Z8Rp9mRWAGe1BA6TmE-kQK20J6Z7HOFaUxkbRsPOxaOodaTexoTHMxKNIdY/s400/ceci.jpg" /></a></div>
Diuen que la Història la fem els humans. Però no sols la fem nosaltres, sinó també que hi ha animals que ens acompanyen. He pensat en alguns que ens han acompanyat a Tartareu. Noms com el "<i>Perico</i>" del Jaume, la "<i>Pitusa</i>" del Jordi, el "<i>Terrible</i>" del Tomás, la "<i>Tula</i>" de Toi, la "<i>Perla</i>" del Melat, el "<i>Nei</i>" de la Lena, el "<i>Moret</i>" del Josep Mª del Cavaller, el "<i>Amunique</i>" de Carlets, el "<i>Maxo</i>" de l'Albert o la "<i>Ceci</i>" del Miquel de Jaume entre molts d'altres. Segur que al llegir aquestos noms ens han vingut imatges, històries i records al cap ... confirmat: els animals també fan Història. Per cert, la de la foto és la "Ceci".MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-25233660260647312172012-09-06T09:32:00.000+02:002012-09-06T09:32:46.090+02:00VISCA EL PTT!!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJKvrmV0KKf6FleNFxI82eXOc5d2oc6onLGIITs2g5sbFb1KFxZwPQAMCdjLv1yGi42HGg6EqkPiMVc7gr3r8ylGA6YXP3WQfJjhO0utpht6Jn6aQwgy6f-PqlutgUI586iMOhoVtkMsIT/s1600/panoramica-1-net.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="47" width="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJKvrmV0KKf6FleNFxI82eXOc5d2oc6onLGIITs2g5sbFb1KFxZwPQAMCdjLv1yGi42HGg6EqkPiMVc7gr3r8ylGA6YXP3WQfJjhO0utpht6Jn6aQwgy6f-PqlutgUI586iMOhoVtkMsIT/s400/panoramica-1-net.jpg" /></a></div>
Aquest estiu he pujat al castell i he fet una foto panoràmica des de el teulat de l’ermita de Sant Miquel. Desprès, contemplant el paisatge m’ha vingut una frase famosa al cap “tot lo que veus és meu”, i en realitat és així, perquè tot el que veia m’ho sentia meu, espiritualment es clar .
Llavors avui, amb la proximitat de l’onze de setembre, m’ha vingut al cap les imatges i ...no pot ser que una Esperanza Aguirre, un Rodríguez Ibarra o un coronel Francisco Alamán Castro, per no dir-ne més, sentin lo mateix que sento jo, de fet no tinc rés en comú amb ells.
Aquesta reflexió m’ha portat a una altra. Quan era pre-adolescent, quan vam tenir que baixà a Balaguer a estudia, quan no podíem continuar estudiant a l’escola del poble ja que va ser el primer any que ens van obligar als de secundaria a marxa a estudia fora, se’m va ocorre fer el PTT, si el Partit Terrorista de Tartareu. Els membres del PTT érem quatre, però també teníem simpatitza’ns d’altres pobles com dels Masos, d’Os, ... Ara, vist amb la distancia dels anys, me’n dono conte de que l’únic que vaig fer és reivindica la nostra pròpia personalitat davant una majoria “opressora”, si se’n pot dir així, de Balaguerins. Ja se que això son jocs d’infants, però els sentiments no estan lluny dels actuals, en una altra dimensió és clar.
Els que llegiu el bloc habitualment ja sabeu que no poso mai opinions personals, ja que soc de l’opinió que tothom és lliure de pensar i expressar lo que vulgui, faltaria més, però avui no me’n he pogut estar.
Visca el PTT!!!
Visca TARTAREU Lliure!!!
Visca CATALUNYA Lliure!!!
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0g7LCF5E1HLorgQ1BMnX7EMG_322XYWud_Z9Eg-aXiJwiAfCIGLCxYeyOYJUjPpw41H7yDEICWE9D1rLgXALFog_k91lW9xuiy-0UP11d1yF_L1A5IOiJy7FpoBV3De8GI45rkj2npdh1/s1600/Senyera_Estelada2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="208" width="289" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0g7LCF5E1HLorgQ1BMnX7EMG_322XYWud_Z9Eg-aXiJwiAfCIGLCxYeyOYJUjPpw41H7yDEICWE9D1rLgXALFog_k91lW9xuiy-0UP11d1yF_L1A5IOiJy7FpoBV3De8GI45rkj2npdh1/s320/Senyera_Estelada2.jpg" /></a></div>
MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-55686028228305889632012-03-15T15:25:00.008+01:002012-03-15T15:38:27.457+01:00"EL ROBATORI DEL SEGLE"Ara us explicaré lo que jo recordo d’una noticia que va commocionar al poble quan jo era petit.<br />Avui , ens queixem de que els robatoris i la inseguretat han augmentat, que suposo que la crisi ho ha empitjorat, però de robatoris sempre se n’han fet. El més sonat de Tartareu va passar fa uns quaranta anys, a principis dels 70, no recordo l’any però segur que hi ha gent que se’n recordarà.<br />Abans, com tots sabeu, les portes de les cases sempre eren obertes, algunes es tancaven a les nits, però no totes. A cada casa hi havia un animal (ruc, somera, mula, maxo o pollí) sinó n’hi havia més i molts d’ells es guardaven a dintre casa al estable o en algun corral a prop.<br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc5CmrsyeuRhxIzjKlEHAG5X_wpH9IQGd-dS3zkruFSTfw9HDRTZ-tLnveSw_-oL649nIysIz-d25L-U7RegCfYyEriZKeqpq-4WDtS_4AnYP3XaMxyTgq_JsoGaqndy2e_Umc9xLMr_Rx/s1600/Mules.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 222px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhc5CmrsyeuRhxIzjKlEHAG5X_wpH9IQGd-dS3zkruFSTfw9HDRTZ-tLnveSw_-oL649nIysIz-d25L-U7RegCfYyEriZKeqpq-4WDtS_4AnYP3XaMxyTgq_JsoGaqndy2e_Umc9xLMr_Rx/s320/Mules.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5720130563889628418" /></a><br />Un dia Tartareu es va despertar sobresaltat, va córrer la veu de que havien desaparegut mules d’algunes cases i corrals. Tothom va anar a mirar si hi eren els seu animals. Després del rebombori faltaven tres mules: la de cal Jaume, que la tancaven a cal Xigros, la de cal Regolà, que la tancava a casa Flores, si no recordo malament, i la de cal Jordi que la tenia al corral, sota casa.<br />Suposo que els tres animals eren guapos i llustrosos, estaven tancats cap a la punta de ponent del poble, amb lo que era més fàcil sortí sense fer massa soroll. Es l’explicació que puc donar de perquè van ser aquests animals hi no d’altres. De totes formes, tothom es preguntava com havia pogut ser que ningú hagués sentit rés.<br />El dia abans havia plogut, amb lo que, més o menys, era fàcil seguir les petjades. Mentre s’avisava a la Guardia Civil (els mosso encara no existien), es forma un grup per seguir el rastre a peu i trobar als malfactors i als animals es clar.<br />El rastre, primer s’enfilà cap al bauló, després cap al camí de les belles, cap Alberola, baixà pel camí de l’obaga cap a Boix, desprès cap a Ivars fins arribar a Corbins, on es perdia el rastre al creuar el riu Segre.<br />Mentre estan la Guardia Civil va anar fent la seva feina, lo que no recordo si va ser el mateix dia o al cap d’uns dies, però van trobar les mules a Torregrossa, juntament amb d’altres animals i a put de ser carregats en camions.<br />Va ser un robatori premeditat i ven organitzat com no es recordava al poble, però en aquest cas va acabar bé.<br />Algú es pot preguntar: però qui les va robar? Doncs van ser un clan organitzat d’ètnia gitana, llavors eren els que més tractaven amb animals, on si va veure involucrat algú d’una família gitana coneguda de Balaguer.<br />Bé, això es el que jo recordo del robatori que he anomenat “del segle”.<br />Ara tres mules no semblen gran cosa, però per un moment, us imagineu que un dia Tartareu desperta i ha desaparegut el tractor del Negre, del Miquel de Canut i del Romano i ningú en sap rés?.MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-19021079529505363422012-02-13T09:51:00.001+01:002012-02-13T09:54:16.017+01:00MIL GRÀCIES!!!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVfKRxZGhOeUjgE4O7ooiL7L0K1R145tuApam4ruOl8-6Qu7CyQjOiDJdp77fcJ5UZJBpT7w66J54ksBdFmemL7D2dmjIK-wXkk1OSatuYqjzN_hCovoi5EHQf4LIVZS0ZN95TtfLts_nN/s1600/1000-VISITES.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 191px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVfKRxZGhOeUjgE4O7ooiL7L0K1R145tuApam4ruOl8-6Qu7CyQjOiDJdp77fcJ5UZJBpT7w66J54ksBdFmemL7D2dmjIK-wXkk1OSatuYqjzN_hCovoi5EHQf4LIVZS0ZN95TtfLts_nN/s400/1000-VISITES.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5708540698667316834" /></a>MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-60236855605577805092012-02-02T20:42:00.003+01:002012-02-02T20:46:59.587+01:00UNA HISTÒRIA DE POR<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTrKSSvdnPZzPcGhQ1RDpB6NWwePRDWco1ku3r6BBVu7mcr1l3YsXgOIbmSGdjhaVdqLRpcORU-3qFaXo-ZYmgAa4pGtRxaQmYTYqisYeqZa4LJi-traD70DlmfoKx1WM_dSXYj91xar0K/s1600/ma+esquelet+porta+del+juan.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 196px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTrKSSvdnPZzPcGhQ1RDpB6NWwePRDWco1ku3r6BBVu7mcr1l3YsXgOIbmSGdjhaVdqLRpcORU-3qFaXo-ZYmgAa4pGtRxaQmYTYqisYeqZa4LJi-traD70DlmfoKx1WM_dSXYj91xar0K/s320/ma+esquelet+porta+del+juan.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5704626502384367618" /></a><br />A tots ens han explicat histories de por quan érem petits, però n’hi ha una especialment rellevant que ha anat passant de boca en boca, i de pares a fills. Què hi ha de veritat en la història? segurament mai ho sabrem. Però encara fa posar la pell de gallina.<br />Tartareu, abans, tenia dues coses que el feien famós, per una banda el vi, que se’n produïa moltíssim, a cada casa hi havia un celler, on es recopilaven milers de litres de vi. Segons tinc entès era espectacular quan es buidaven i es netejaven les botes per posar-hi la collita nova. Tots els carres anaven inundats d’aquest líquid i el ferum s’estenia per tot el poble. Per altra banda, el joc, els dissabtes a la nit i els diumenges es feien unes timbes espectaculars, set i mig, botifarra i sobre tot al monte, on es guanyaven o perdien molts diners, fet que feia que vinguessin jugadors de tota la comarca.<br />Una nit d’aquestes de dissabte, en Rosendo de casa Barrau, va sortir per anar a fer una partida, la nit es va anar allargant i en Rosendo va perdre tot el que portava al damunt. Llavors, a l’última partida es van jugar que el que perdia la partida aniria al cementiri (només existia el de dalt), entraria dins i lligaria un mocador a la creu que hi ha sota la finestra (rosetó) de l’ala de l’església. Evidentment, lo Rosendo tenia mala nit i va perdre. Va agafar el mocador que li va donar lo Ramón de cal Fuster, i amb negra nit es va enfilar cap a la part alta del poble, passant per la Pietat i agafant el camí que pujava fins al cementiri. Això li costava un gran esforç, ja que per tots era coneguda la seva cagarel•la i superstició en lo referent a esperits i morts. Però decidit, continuà endavant a les fosques, sense cap llum que l’acompanyes i mig intuint per on passava el camí.<br />Un cop arribat a la porta del cementiri, en Rosendo, va fer córrer el forrellat que tancava la porta, va entrar cap dins i es dirigí cap a la creu de ferro on tenia que lligar el mocador. Quan l’estava lligant, mig cagat de por, però convençut que ja havia completat la aposta, ve veure que a la seva dreta, a darrera de la cantonada de l’ala de l’església, es veia un petit resplendor que cada vegada es feia més intens. Es quedà paralitzat sense poder parlar, abans de que pogués reaccionar i de cop, va aparèixer un esquelet lluminós que caminava cap a ell. Llavors lo Rosendo va reaccionar, va fer un gran crit de por, que va ressonar per tot el terme, i va començar a córrer costes a vall tant ràpid com li permetien les seves cames i més ràpid del que li permetia la seva vista, caient uns quants cops abans no va arribar a la Pietat, i d’aquí va continuar corrent i sense girar-se fins que va arribar al bar on l’esperaven al carrer rient-se’n els seus companys de joc, ja que havien sentit el crit esgarrifós. Llavors va veure que lo Rosendo no podia ni respirar, lo van agafar i el seure en una cadira i el van anar retornar a base de copes de conyac. Lo Rosendo els hi va començar a explicar l’historia amb mitges paraules ja que les senceres encara no li sortien, i de cop, es van fer el silenci i es van quedar bocabadats, lo Rosendo s’havia tret la gorra i portava tots els pèls blancs, ell era jove i no tenia capa cana. Ja ho diuen que un susto ven fort pot fer que et se tornin el cabells blancs. En aquell moment tots es van començar a creure la història, però ningú es va atrevir a anar-ho a comprovar fins al dia següent a plena llum del sol.<br />Van pujar fins al cementiri i van trobar el mocador lligat a la creu. Però no van trobar rastre de res més. L’únic que van trobar, va ser una mà d’esquelet marcada en foc a la porta de dalt de cal Juan, que es la primera porta que es trobava quan baixes del cementiri.<br />No sé si la història es real o no, tan sols sé que fins no fa massa encara es podia veure la marca a la porta.<br />Tots els que, de petits, us heu passejat a l’ hivern pels carres alts de Tartareu, a les tantes de la nit i amb boira, no en digueu que no us agafa una esgarrifança quant sentiu la història.MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-14187099649225700182012-01-03T13:26:00.007+01:002012-01-03T13:54:27.401+01:00DIAMANTS A TARTAREUJa fa molts anys, uns 38, s’estava fent l’obra del mur de contenció del carrer Garric, on dona a so del negre. Fent els fonaments es va trobar un petit forat que donava al interior d’una sitja. Les parets eren de terra argilosa i a la part superior tenia una arqueta d’accés amb una tapa de llosa de pedra. No era massa gran, uns 5 m3, com a molt. Al interior no hi havia res, però va aixecar expectació entre la gent que estaven treballant a jova. De cop, algú digué: “<span style="font-style:italic;">Ei!! A les parets hi ha coses que brillen</span>”. Es va muntar un bon rebombori i es decidir entra a dins a veure que era lo que brillava. Aquesta “missió” es va assignar al Tito de la Tona, era el treballador més àgil i prim de la colla. Va entra amb llanterna en mà i va treure unes petites pedres transparents brillants tallades en forma hexagonal. Es van rentar amb una galleda plena d’aigua, vigilant de no perdre’n cap. Aviat va saltar l’alegria: “<span style="font-style:italic;">això es un tresor, hem trobat diamants</span>” i es van anar arreplegant, una a una, les petites pedres apreciades. Pot ser que se’n arreplegues una mitja mosta, mes o menys.<br />L’alegria va durar unes quantes hores, fins que investigant investigant es van troba unes fotografies en un llibre d’unes pedres idèntiques a les trobades, era quars. Evidentment, va arribar la frustració, ja no érem rics. Apa, a tornar a treballar!.<br />Ja se que això sembla un acudit, però us asseguro que es ven cert, perquè jo en vaig ser testic i si no us ho creieu us poso les fotos de la gesta.<br />Podeu reconèixer a la gent: lo Joan la Tona (alcalde), l’Angelina del Mestre, lo Peretó vell, lo Bep del Carreté, lo Miquelet d’Espertó (curreu), lo Modesto del Cavaller, lo Miquel de l’Albert (barbé), lo Lluís de Canut, lo Paco de Carlets, lo Miquel del Jaume, lo Mingo Xampa, lo Miquelet del Jaume, lo Lluïset de Canut, lo Cisco Toi (toiet) i el Tito de la Tona. Pot ser que hi hagués més gent, però no n’he reconegut cap més.<br />Una bona anècdota per tots els que la vam viure. Una altra cosa és, i sembla que ningú s’ho va preguntar, que hi feia allí aquell quars?. La sitja és va tapar i mai més se’n va parlar.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqQMaOngSAjwAyrsyQ4WDfoiLndaNKTgzl9y6yRVyMuAEupHoxEZgJ5VZSC5MmSoCJEmseiCek1SxhbWgBZG1xmzm2fco0qV3FKQb7G6gGzeoUaavHCWQBeQtQ13CGlD91e9qkof0RdYOt/s1600/cuarzo.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 394px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqQMaOngSAjwAyrsyQ4WDfoiLndaNKTgzl9y6yRVyMuAEupHoxEZgJ5VZSC5MmSoCJEmseiCek1SxhbWgBZG1xmzm2fco0qV3FKQb7G6gGzeoUaavHCWQBeQtQ13CGlD91e9qkof0RdYOt/s400/cuarzo.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5693383690110602850" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW396mrwzBZUIrejhCiichH8YmgQm-Hxe9ZVf2pGOwVFO0Eb7_p451dzIdyte1br35nFq_MKJ3q0pFTRl8S7BORUynJpUAMmXhICnU15JX0h9g2_1HJo6NsB-wPPbAXfyVrFdvj-Rf5ifK/s1600/diamants-4-net.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 396px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgW396mrwzBZUIrejhCiichH8YmgQm-Hxe9ZVf2pGOwVFO0Eb7_p451dzIdyte1br35nFq_MKJ3q0pFTRl8S7BORUynJpUAMmXhICnU15JX0h9g2_1HJo6NsB-wPPbAXfyVrFdvj-Rf5ifK/s400/diamants-4-net.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5693381817313584162" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXFCOb5GYKiYdJx6cBhurCIGHuKFsuch0vpRaZ97TvUdgv1cncuH3gBhfSpW3R_irRtcWE5pkkv3EySg1cRdP-TemPZ1NcXGH39XFgjMbBXtXjeZBWcpne1aVUpUDB9Y_aaUvLiySjTffA/s1600/diamants-3-net.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXFCOb5GYKiYdJx6cBhurCIGHuKFsuch0vpRaZ97TvUdgv1cncuH3gBhfSpW3R_irRtcWE5pkkv3EySg1cRdP-TemPZ1NcXGH39XFgjMbBXtXjeZBWcpne1aVUpUDB9Y_aaUvLiySjTffA/s400/diamants-3-net.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5693381601400447362" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo0kF-ds8l3GK9PPyjFS0HIvswqpAjDiP_k_lHt_XXs3aMHf4yMyVSoYSPVf3UyptVXSWsvYVIpK6debFkiwIlgvIjWQMugcNk9iLkiCuEf3RozvHyA8jh0YCLtvJOk1H4e_I65HM9_mVz/s1600/diamants-2-net.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 294px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo0kF-ds8l3GK9PPyjFS0HIvswqpAjDiP_k_lHt_XXs3aMHf4yMyVSoYSPVf3UyptVXSWsvYVIpK6debFkiwIlgvIjWQMugcNk9iLkiCuEf3RozvHyA8jh0YCLtvJOk1H4e_I65HM9_mVz/s400/diamants-2-net.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5693381413181734242" /></a>MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-16791674020028715492011-12-20T20:46:00.004+01:002011-12-20T20:56:24.723+01:00FELICITACIÓ DE NADAL DEL PATRONAT PEL 2012<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqhkc603SUisJW4N899-CFo_7G2vS3Gvfzipl-P5EXYAsn46EadRtoI4PBpc8Fq-T3F6BmHe9nnfdZgDmr69ziT3TT8siGEdxrYqtYK7M40v5KexsiyB9t2mad2lO1NXQKol0Ya3VHhLxh/s1600/TARTAREU-2012.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 191px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqhkc603SUisJW4N899-CFo_7G2vS3Gvfzipl-P5EXYAsn46EadRtoI4PBpc8Fq-T3F6BmHe9nnfdZgDmr69ziT3TT8siGEdxrYqtYK7M40v5KexsiyB9t2mad2lO1NXQKol0Ya3VHhLxh/s400/TARTAREU-2012.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5688301719701465554" /></a><br /><br />Mireu amb cura la imatge i ...algú coneix la sotinya?<br />BONES FESTES I BON ANY PER TOTHOM!MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-75124949022540943712011-12-12T21:47:00.006+01:002011-12-12T22:02:47.982+01:00UN LLIBRE DE TARTAREU<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizCamUenNAoVU6Zz7_VDC4Jstbv07jy1WvkAoDn2FF0VmmF-REdxhEuvn3ykIPfynlKRwlpFJQ83ZTNgyxB05VNEh5_rrcG4BznsRaC8wbHdEwx6poGt9u14ZovtbUgu6-CjJDvI7njxUS/s1600/tartareu.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 138px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizCamUenNAoVU6Zz7_VDC4Jstbv07jy1WvkAoDn2FF0VmmF-REdxhEuvn3ykIPfynlKRwlpFJQ83ZTNgyxB05VNEh5_rrcG4BznsRaC8wbHdEwx6poGt9u14ZovtbUgu6-CjJDvI7njxUS/s200/tartareu.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5685346908840256482" /></a><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Fa uns anys, xafardejant per internet, vaig descobrir un llibre titulat “TARTAREU”, en va sorprendre molt, no sabia ni que existia. Qui l’ha escrit? En Francesc Roqué. Ostres, el Sisco ha escrit un llibre?, es lo primer que en va vindre al cap, no me’n vaig poder estar de comprar-lo per internet. Al cap d’uns dies ja el tenia a casa. El vaig devorar d’una “sentada” i la veritat es que en va fer passar una estona força entretinguda.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Des d’aquí, tinc que fer publicitat d’aquesta iniciativa, ja que crec que hi ha molta gent que no sap que aquest llibre existeix, i molt menys que el Sisco escrigui versos. Els que el coneixen una mica ja saben de la vesant artística amb talla de fusta, reproduccions tipus maquetes, ... realment es polifacètic, un artista del Renaixement.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Qualsevol persona que tingui alguna cosa que dir o expressar i opta per l’ art per fer-ho, es mereix el més gran respecte i admiració.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">El llibre es va publicar al juliol del 2003 per la editorial “Galerada”.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Us escric la presentació que l’acompanya:</span></p> <p class="MsoNormal" align="center" style="text-align:center"><b><i><span lang="CA">TARTAREU<o:p></o:p></span></i></b></p> <p class="MsoNormal" align="center" style="text-align:center"><i><span lang="CA">Francesc Roqué<o:p></o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" align="center" style="text-align:center"><i><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" align="center" style="text-align:center"><i><span lang="CA">La cara desconeguda d’un poble<o:p></o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" align="center" style="text-align:center"><i><span lang="CA">Que té un gran passat històric.<o:p></o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" align="center" style="text-align:center"><i><span lang="CA">I molt futur. I present.<o:p></o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" align="center" style="text-align:center"><i><span lang="CA">És mare del riu Farfanya<o:p></o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" align="center" style="text-align:center"><i><span lang="CA">I ben poc conegut per la gent.<o:p></o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" align="center" style="text-align:center"><i><span lang="CA">Donem bon nom al nostre poble!<o:p></o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" align="center" style="text-align:center"><i><span lang="CA">Fem poble amb amor i pau!<o:p></o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" align="center" style="text-align:center"><i><span lang="CA">Tartareu és un gran desconegut<o:p></o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" align="center" style="text-align:center"><i><span lang="CA">Que us invita a descobrir-lo<o:p></o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal" align="center" style="text-align:center"><i><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></i></p> <p class="MsoNormal"><span lang="CA">Sisco, ets un artista!!!</span></p>MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-63762175490437168672011-11-09T14:07:00.006+01:002011-11-09T14:16:40.587+01:00PERSONES "FAMOSES" DE TARTAREU AL GOOGLE MAPS<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOpi4PGx2E7WS_n1eiy9E4V2ciNGjHx3z-bOi_vrx6L6fwE55afYFtL4E_InLhzz7XKZYIbYJhBI1bUp7wOORSFYlJzP7PSoe7K9VYwkmgGhekRzBfSgZxlCls4TRMGyFcB_ycgdxGpbEY/s1600/personatge-3.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 283px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOpi4PGx2E7WS_n1eiy9E4V2ciNGjHx3z-bOi_vrx6L6fwE55afYFtL4E_InLhzz7XKZYIbYJhBI1bUp7wOORSFYlJzP7PSoe7K9VYwkmgGhekRzBfSgZxlCls4TRMGyFcB_ycgdxGpbEY/s400/personatge-3.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5672983217118732434" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyxepUxlNBftJfxZO292uKc_J2TVo7dl1qfj-Uubt95S7jOjgs6fO6-FT4aU0Q5DtvbHWUtF5MZpCc6DP9BDKUATbijzgBl35KTqd3oYy_jMYBuSHyD7PoaR-17VTc45ig_5hiHYKVzbqu/s1600/personatge-2.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 283px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyxepUxlNBftJfxZO292uKc_J2TVo7dl1qfj-Uubt95S7jOjgs6fO6-FT4aU0Q5DtvbHWUtF5MZpCc6DP9BDKUATbijzgBl35KTqd3oYy_jMYBuSHyD7PoaR-17VTc45ig_5hiHYKVzbqu/s400/personatge-2.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5672983003625313634" /></a><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkYLfL38p2Ue7dw1Krm7p41MYc32C-kh2laAG4YJx0i06HuYBFXfTPg5zbnm9tgQ7WvS2EXz96ox4j4IgEqr8Ve8mtRGyTpMEMqV1lPBvJUYjp8EnhoJQioCPY8wH-HUztTQWPY2WSP8Bn/s1600/personatge-1.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 283px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkYLfL38p2Ue7dw1Krm7p41MYc32C-kh2laAG4YJx0i06HuYBFXfTPg5zbnm9tgQ7WvS2EXz96ox4j4IgEqr8Ve8mtRGyTpMEMqV1lPBvJUYjp8EnhoJQioCPY8wH-HUztTQWPY2WSP8Bn/s400/personatge-1.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5672982811790806978" /></a><div><div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span"><u><br /></u></span></div><div style="text-align: center;"><u><span class="Apple-style-span">Hi ha aplicacions informàtiques que poden ser molt indiscretes ;-)</span><br /></u><br /></div></div>MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-76137432261031653602011-11-09T09:17:00.002+01:002011-11-09T09:20:04.902+01:00EL BAR DEL POBLE<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtbUdDvg0iUhnODA0UgZlHKmEopub1iez8JeK4fbQ-WbjrvwQvM01zUIlhySj3D9m2MFvz3xS464-AM_0SLyMw_kjHl9XR5kGxvKomgSg1hSMqlOXPdcemzCHnpb2Jkz-uKXUuG-WUqzs_/s1600/BAR-TARTAREU.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 286px; height: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtbUdDvg0iUhnODA0UgZlHKmEopub1iez8JeK4fbQ-WbjrvwQvM01zUIlhySj3D9m2MFvz3xS464-AM_0SLyMw_kjHl9XR5kGxvKomgSg1hSMqlOXPdcemzCHnpb2Jkz-uKXUuG-WUqzs_/s400/BAR-TARTAREU.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5672907595888154706" /></a>MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-21318551062738169512011-11-03T11:34:00.003+01:002011-11-09T09:25:18.875+01:00SUCCESSOS RELLEVANTS, O NO, DEL PASSAT<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">M’agradaria encetar uns nous capítols sobre successos que han passat a Tartareu, que estan a la memòria de la gent i que, segurament, es perdran en el temps i mai més es recuperaran. No fa falta que siguin rellevants i documentats, com l’entrada a Catalunya el 8 de Juny de 1837 de l’Expedició Reial Carlina procedent d’Estopanyà que pernoctà a Tartareu, ni que siguin d’investigació, com l’assassinat de Perot el Sastre (1585), criat del mossèn del poble Joan Castells, per Bernat Moreig, alies Ribot, d’Andorra la Vella, sinó quotidianitats, com el robatori de mules de les cases un dia a la nit, o la troballa de “diamants” en una sitja quan es feien les obres del mur de contenció de cal Mestre, o la nit que va venir la guàrdia civil perquè el jovent havia destrossat l’interior de l’escola tancada d’Auberola, o el xoc frontal de dues motos en un camí, o l’accident d’un autocar que anava cap Lourdes amb gent del poble. Fets dels que algun dia sen va fer ressò el poble, ...no ho se, qualsevol succés que ens en recordem i que creguem que es digne de que no es perdi. Si us plau, envieu-me informació i jo la publicaré en aquest bloc. Segur que hi ha molts successos interessants.</span></p>MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-37047990688549606672011-10-28T12:02:00.006+02:002011-10-28T13:03:14.146+02:00UN DIUMENGE DE FESTA MAJOR<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxcFh8XTYNnGqKgLjeJQaeV57wLR4elasrAGAUkIte-WtGBjumD9vIDYsjnwxs_i9sU50FhtVn_5YanKE2obQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe>MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-32254369701717754132010-03-18T12:31:00.007+01:002010-03-18T13:25:59.322+01:00LLEGENDA DE TARTAREU<div align="justify">Hi ha una llegenda sobre Tartareu que n'explica els orígens i la construcció del castell.</div><div align="justify">La llegenda conta que hi havia una vegada, ja fa molts anys, un príncep tàrtar que va arribar a l'indret on avui és Tartareu. El príncep havia estat desterrat del seu país i va arribar acompanyat de tot el seu seguici.<br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmHdtJOCSwbxF3ui7mm6YNZ3wvRyH4ogyFyexCJv07nXJ9eskdJB9v9pUKiL5JhWxmt30Kw8UJPYBMoIlNJN6WICpUKfPX5pqB70Adeanxe-2DYbRhyphenhyphenJbplQGy0H1eCSHPg2KvG49OY3q-/s1600-h/soc-tartaro2.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5449948140112973602" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 142px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmHdtJOCSwbxF3ui7mm6YNZ3wvRyH4ogyFyexCJv07nXJ9eskdJB9v9pUKiL5JhWxmt30Kw8UJPYBMoIlNJN6WICpUKfPX5pqB70Adeanxe-2DYbRhyphenhyphenJbplQGy0H1eCSHPg2KvG49OY3q-/s200/soc-tartaro2.jpg" border="0" /></a> Arribat a Tartareu, va quedar maravellat per la situacuó del turó que actualment presedeix el poble i per la frondositat dels boscos d'alzines que s'estenien als seus peus. Eren boscos ben carregats de caça, on no era estrany veure porcs senglars i llops ferotges. El príncep va decidir quedar-se i va fer construir el castell al lloc on avui encara podem trobar-ne restes; d'altra banda, els qui l'acompanyaven van anar bastint les seves cases a recer del castell del senyor. I així va néixer Tartareu, que conserva en el nom la mostra de l'origen tàrtar del seu creador. Tot això segons la llegenda, és clar. </div>MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-50873853979546798752010-03-16T15:12:00.009+01:002010-03-16T15:41:25.630+01:00PLANTES DE TARTAREU<div align="justify"></div><div align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5449234767442242050" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 151px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3BgpyhstQJAa1-yZASXllUiQQ2xY-4DHbB9aCmsM3mSKllPXTyFyigxDLnKT4NYwYVUlunpdZYJ6IRHGj0beBgukgH31MKEyecJOnzqqEhTNUyxUo7eIsvSvdgjA5c5fBJaZgiFMLQMcC/s200/malva.jpg" border="0" /><strong>MALVA</strong> (<em>Malva silvestris)</em></div><div align="justify"><strong><em>Utilització: </em></strong>Les flors en infusió s'utilitzen com a laxants suaus, per combatre les inflamacions (especialment de les mucoses) i també per als referedats (calme la tos). Les flors es recullen des de juny fins al setembre.</div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><br /><br /></div><div align="justify"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5449236021918443650" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 148px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeOJTcDNKscIMFwR94fe9G0gsn6ukoeqYSmX6Dg9hznzRFVZVZ_NVNUIdI1FsiusgyzPFKzrooHQxsO61V9_Ct8IAVXYTxzHLu58bElLr_R4BoV1IcNepUZBRWRo7CjoTiqfX97Thw0S_3/s200/fenoll.jpg" border="0" /><strong>FENOLL</strong> (<em>Foeniculum vulgare</em>)</div><div align="justify"><strong>Utilització:</strong> Els fruits en infusió, s'utilitzen com aperitiu i per a combatre els gasos intestinals (acció carminativa).</div><div align="justify">Les arrels fresques en infudió s'utilitzen com a diürètiques.</div><div align="justify">Les fulles tendres poden consumir-se en amanides.</div><div align="justify">Floreix des del juny, i els fruits maduren al cap de l'estiu.</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC2_nJC2OtLxy-f24-k6UVoY37T3HJcULMtVFIPEk2EFDdHGVR1-qXgDOe2PxCDyvV5AVqDGHD34858X34W7k3huMUp_5LbsmaBseJDX1YDIBz1NF6109rK_NOrNE50rhJ6eM6nFKJi8zr/s1600-h/boix+bord.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5449237312906896690" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 148px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiC2_nJC2OtLxy-f24-k6UVoY37T3HJcULMtVFIPEk2EFDdHGVR1-qXgDOe2PxCDyvV5AVqDGHD34858X34W7k3huMUp_5LbsmaBseJDX1YDIBz1NF6109rK_NOrNE50rhJ6eM6nFKJi8zr/s200/boix+bord.jpg" border="0" /></a><strong>BOIX BORD</strong> (<em>Rhamnus aletarnus</em>)</div><div align="justify"><strong>Utilització:</strong> L'escorça d'aquesta planta és purgant, les fulles són astringents...</div><div align="justify">Amb el brou de les fulles bullides, es fan gàrgares per a les irritacions de la gola. També s'utilitza com a hipotensor.</div><div align="justify">Les flors són petites i verdgroguenques, poc vistoses.</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz8KjxPkgW-mN293fvU-uyF6vsOtZvcCKMysLl_OQ3CtJ7nIsTUbBAYhmhLHexx-NZCLotQzsoSUpVTCbQlVWYbdMg4H8WmIobtoP9OJ8ZzOKd4CI5kEpXKQW_wUoSlAzolABDZr-cc9gZ/s1600-h/card+maria.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5449238671949509058" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 150px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhz8KjxPkgW-mN293fvU-uyF6vsOtZvcCKMysLl_OQ3CtJ7nIsTUbBAYhmhLHexx-NZCLotQzsoSUpVTCbQlVWYbdMg4H8WmIobtoP9OJ8ZzOKd4CI5kEpXKQW_wUoSlAzolABDZr-cc9gZ/s200/card+maria.jpg" border="0" /></a><strong>CARD MARIÀ</strong> (<em>Silybum marianum</em>)</div><div align="justify"></div><div align="justify"><strong>Utilització:</strong> S'utilitza especialment com a hepatoprotector. Els fruits secs prèviament matxucats i cuits, són indicats per combatre les afeccions hepàtiques en general, incloses intoxicacions produïdes per diversos bolets com certes Amanites i Lepiotes.</div><div align="justify">De fet, totes les parts de la planta, preparades de formes diverses, troben aplicació per a descongestionar el fetge.<br /></div><div align="justify"></div>MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-90987384011871332912010-02-22T11:28:00.006+01:002010-03-12T15:50:06.490+01:00LA FESTA DE SANT MIQUEL<p></p><br /><p align="justify"></p><br /><p align="justify">La Festa major de Tartareu era, fa uns quants anys, per Sant Miquel. Actualment és un dia de trobada per a la gent del poble i per a tots els qui en són originaris. Se celebra amb una missa a l'ermita de Sant Miquel i un multitudinari dinar de germanor. S'aprofita el dia per presentar les millores que ha dut a terme el Patronat de Sant Miquel per a la conservació del patrimoni del poble, acompanyat d'un acte cultural.</p><br /><p align="center"><br /><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dzUGOAoHwMhpki3_0-9KuM2OH14RcqqyHM2mC3iuf6nrMUCkadtdjhSOWAC39S9kDX4mXsE9BRxtQDob1tKcQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></p><p align="center"><br /><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxYBd3RpWUz0NlbewWbVDA3SQQYW64MxllDFlxqZNlEsctLhCBp8S_raUDaC3WnJRHtKaJKjqxDjAxugm46' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></p>MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5776059619119617551.post-32395822247280838252010-02-19T11:15:00.009+01:002010-02-23T10:06:38.509+01:00LA FONT LA MORA DE TARTAREU<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBgYDmsASdP2pcyBXsHHnGMLdvKlqCL5bjob82SURElTNss2qTfvos3xFq2aaxsVOi-pevJqCOdJCPshn79wM12OnHJgNkp191BzXwVH584-oHnkveZ5GSHlzylXoRljqXx6yCQu7Lgxnf/s1600-h/fontlamora.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5441012536210649954" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 150px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBgYDmsASdP2pcyBXsHHnGMLdvKlqCL5bjob82SURElTNss2qTfvos3xFq2aaxsVOi-pevJqCOdJCPshn79wM12OnHJgNkp191BzXwVH584-oHnkveZ5GSHlzylXoRljqXx6yCQu7Lgxnf/s200/fontlamora.jpg" border="0" /></a><br /><p align="justify">El seu nom sembla d'origen àrab, per és una suposició. El que sí que sabem és que la seva utilització és i ha estat molt important i diversa. Al llarg del temps ha fet d'abeurador, de rec i de teuleria.</p><br /><p align="justify">Com a<strong> reg</strong> l'han usat des de temps inmemorials uns 26 regants i ha estat font de verdures i aliments per a les famílies.</p><br /><p align="justify">Com a <strong>teuleria</strong> encara es conserva la bassa que recollia l'aigua per tractar l'argila i fer el fang, que cuit donava les teules: segur que molts teulats de Tartareu en provenen.</p><br /><p align="justify">Com a <strong>abeurador</strong> la carrerada que portava des de el poble fins a la serra de la Mora passava per la font. A més, sota les alzines i roures centeneris els pastors aprofitaven per "amuriar".</p><br /><p align="justify">Fa uns 45 anys es va decidir porta l'aigua de la font al poble i a les cases, fet que va canviar la vida quotidiana de les famílies, especialment de les dones.</p><br /><p align="justify">Últimament s'han fet obres de recuperació d'aquest indret: de la bassa, la font i l'entorn.</p><br /><p align="center"><br /><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dyG7pFkv7LAHC-lLbQtB7uH3N4vzs7GY727RJUMWlmy4CVisfDW0nR5hDzp5vX1575156Hxy7R-Ydxgy8xJmQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></p><br /><p align="justify">Imatges històriques abans de la "recuperació". Gaudiu de les imatges!.</p>MESTRECANUThttp://www.blogger.com/profile/11621996781927989944noreply@blogger.com0