dimecres, 1 gener de 2014

dijous, 26 setembre de 2013

ES PARLA DE TARTAREU

Fa uns dies a la plaça de la Catedral de Barcelona és parlava de Tartareu i d’un “tartaro”, demà a l’Ajuntament de Balaguer també.

dilluns, 28 gener de 2013

MICRORELAT GUANYADOR

L'altre dia, a internet, per casualitat vaig entra a una pàgina on és parlava del concurs de microrelats de l'ICD i en vaig entretindre a llegir, de cop veig "Segon premi al microrelat de Rosa M. Roqué Forcat". Ostres... si és la Rosa la Lena. Axó no pot passar sense que és publiqui al blog, i així ho faig. Felicitats Rosa, continua fent coses ta xules com aquesta: "Jugaven a ser grans: Ella planxava les camises i ell, mentrestant, fullejava el diari. De seguida, però es va aixecar i va anar a mirar si la nina s'havia despertat, li va semblar que no i va preparar un suc per ells dos. Van seure plegats. I, en acabar, ell es va aixecar i va anar a planxar les camises i ella, mentrestant, fullejava el diari. De seguida, però es va aixecar i va a anar a mirar si la nina s'havia despertat, li va semblar que sí".

dilluns, 21 gener de 2013

COSES DE LA HISTÒRIA

Diuen que la Història la fem els humans. Però no sols la fem nosaltres, sinó també que hi ha animals que ens acompanyen. He pensat en alguns que ens han acompanyat a Tartareu. Noms com el "Perico" del Jaume, la "Pitusa" del Jordi, el "Terrible" del Tomás, la "Tula" de Toi, la "Perla" del Melat, el "Nei" de la Lena, el "Moret" del Josep Mª del Cavaller, el "Amunique" de Carlets, el "Maxo" de l'Albert o la "Ceci" del Miquel de Jaume entre molts d'altres. Segur que al llegir aquestos noms ens han vingut imatges, històries i records al cap ... confirmat: els animals també fan Història. Per cert, la de la foto és la "Ceci".

dijous, 6 setembre de 2012

VISCA EL PTT!!!

Aquest estiu he pujat al castell i he fet una foto panoràmica des de el teulat de l’ermita de Sant Miquel. Desprès, contemplant el paisatge m’ha vingut una frase famosa al cap “tot lo que veus és meu”, i en realitat és així, perquè tot el que veia m’ho sentia meu, espiritualment es clar . Llavors avui, amb la proximitat de l’onze de setembre, m’ha vingut al cap les imatges i ...no pot ser que una Esperanza Aguirre, un Rodríguez Ibarra o un coronel Francisco Alamán Castro, per no dir-ne més, sentin lo mateix que sento jo, de fet no tinc rés en comú amb ells. Aquesta reflexió m’ha portat a una altra. Quan era pre-adolescent, quan vam tenir que baixà a Balaguer a estudia, quan no podíem continuar estudiant a l’escola del poble ja que va ser el primer any que ens van obligar als de secundaria a marxa a estudia fora, se’m va ocorre fer el PTT, si el Partit Terrorista de Tartareu. Els membres del PTT érem quatre, però també teníem simpatitza’ns d’altres pobles com dels Masos, d’Os, ... Ara, vist amb la distancia dels anys, me’n dono conte de que l’únic que vaig fer és reivindica la nostra pròpia personalitat davant una majoria “opressora”, si se’n pot dir així, de Balaguerins. Ja se que això son jocs d’infants, però els sentiments no estan lluny dels actuals, en una altra dimensió és clar. Els que llegiu el bloc habitualment ja sabeu que no poso mai opinions personals, ja que soc de l’opinió que tothom és lliure de pensar i expressar lo que vulgui, faltaria més, però avui no me’n he pogut estar. Visca el PTT!!! Visca TARTAREU Lliure!!! Visca CATALUNYA Lliure!!!