dimecres, 30 de març del 2016

"L'ANTONIO DE LES MOTOS"

Ahir em vaig assabentar de la mort de "l'Antonio de les motos". No, no era de Tartareu, però s'estimava més al poble que la majoría de tartareuencs, i Tartareu el va adoptar. Al començament del 70 va aterrar a Tartareu un boig de les motos, era "l'home de la Dolors". El primer record que tinc d'ell és des de el carrer del mestre mirant cap a l'era Felip amb unes quantes persones, observan con "descerebrat" pujava amb una moto cap a traves des de la font del poble fins a l'era amb una moto feta per ell mateix amb parts de diferents motos. Per nosaltres era una heroïcitat, i es va convertir amb un "heroi" al que volíem seguir. A part de introduir-nos al mont del les motos i del trial, com esport, va fer una gran tasca amb la nostra educació, que no crec que mai ell en fos conscient. Era un home amb unes conviccions profundes i així les transmetia. Ens va ensenyar a anar amb moto, amb el sentit ampli de la paraula, no sol a anar al damunt d'ella, sinó a respectar-la i a respectar el seu mont: la moto ha de estar sempre amb bon estat mecànic ja que d'aixó depèn la nostra seguretat; no es deixa mai a ningú enrere, paciència amb els que estan aprenent; no es riu quan algú cau, ja riurem després quan sabem que no s'ha fet mali hagi passat l'ensurt; no es surt de casa sense botes, casc i guants (abans el casc no era obligatori); quan s'arriba a un lloc habitat es circula de forma discreta i amb educció; ...i així mil més. Però no tot era moto, també ens va ensenyar a respectar l'entorn, a conèixer-lo, a aprecia les coses petites, a respectar a les persones, a estimar la terra, a ser solidaris, a tenir somnis, a ser lliures i sentir la llibertat. Segurament, ens va ensenyar més ell de la vida que lo que ho van fer els nostres pares i professors. Ens va fer entendre que per tenir grans sensacions no fa falta anar al Himàlaia o a la Patagònia, que en 25 km a la redona tenim tot un micromon i l'únic que s'ha de fer és "obrir els sentits". El valor de l'amistat, compartir un esmorzar al costat del foc a terra amb pa amb tomata, uns talls de pernil i un bon porró de vi, comentant anècdotes i aventures, amb unes bones rialles. Varies generacions del poble em somiat amb benzina i amb aventures gracies a ell. Antonio, per tot el que ens has ensenyat, per tot el que ens has fet sentir, per tot els que ens has donat i per tot el que ens has fet viure, la "Colla Pantaix" no t'oblidarà. Adéu Antonio.