Ja fa molts anys, uns 38, s’estava fent l’obra del mur de contenció del carrer Garric, on dona a so del negre. Fent els fonaments es va trobar un petit forat que donava al interior d’una sitja. Les parets eren de terra argilosa i a la part superior tenia una arqueta d’accés amb una tapa de llosa de pedra. No era massa gran, uns 5 m3, com a molt. Al interior no hi havia res, però va aixecar expectació entre la gent que estaven treballant a jova. De cop, algú digué: “
Ei!! A les parets hi ha coses que brillen”. Es va muntar un bon rebombori i es decidir entra a dins a veure que era lo que brillava. Aquesta “missió” es va assignar al Tito de la Tona, era el treballador més àgil i prim de la colla. Va entra amb llanterna en mà i va treure unes petites pedres transparents brillants tallades en forma hexagonal. Es van rentar amb una galleda plena d’aigua, vigilant de no perdre’n cap. Aviat va saltar l’alegria: “
això es un tresor, hem trobat diamants” i es van anar arreplegant, una a una, les petites pedres apreciades. Pot ser que se’n arreplegues una mitja mosta, mes o menys.
L’alegria va durar unes quantes hores, fins que investigant investigant es van troba unes fotografies en un llibre d’unes pedres idèntiques a les trobades, era quars. Evidentment, va arribar la frustració, ja no érem rics. Apa, a tornar a treballar!.
Ja se que això sembla un acudit, però us asseguro que es ven cert, perquè jo en vaig ser testic i si no us ho creieu us poso les fotos de la gesta.
Podeu reconèixer a la gent: lo Joan la Tona (alcalde), l’Angelina del Mestre, lo Peretó vell, lo Bep del Carreté, lo Miquelet d’Espertó (curreu), lo Modesto del Cavaller, lo Miquel de l’Albert (barbé), lo Lluís de Canut, lo Paco de Carlets, lo Miquel del Jaume, lo Mingo Xampa, lo Miquelet del Jaume, lo Lluïset de Canut, lo Cisco Toi (toiet) i el Tito de la Tona. Pot ser que hi hagués més gent, però no n’he reconegut cap més.
Una bona anècdota per tots els que la vam viure. Una altra cosa és, i sembla que ningú s’ho va preguntar, que hi feia allí aquell quars?. La sitja és va tapar i mai més se’n va parlar.
