Sortint de Balaguer per la carretera que va a Àger, un cop s'ha passat el convent de les Avellanes i el poble del mateix nom, aviat s'arriba al petit llogaret de Vilamajor, i és en aquest indret on el rètol us indica que per arribar a Tartareu cal fer només quatre quilómetres. La carretera que arrenca des d'aquest punt va lliscant suaument per un paratge que permet gaudir de la meravella natural d'aquesta contrada.
Si el viatger hi arriba en temps de primavera gaudirà de la bellesa i força de la natura que a través de la saba dels arbres està obrant la meravella d'una brostació i d'un acoloriment verd suau que, en barrejar-se amb la blancor dels ametllers florits, encisa en la seva contemplació. Si és a la tardor, la policromia ocre i marró de les fulles fa d'aquest entorn el millor quadre pictòric natural del qual els ulls humans puguin gaudir.
I així, amb aquest gaudí d'esperit, s'arriba al petit poble de Tartareu, arrecerat, a 538 m. d'altitud, al peu de les restes del castell de Tartareu, i de la bella ermita de Sant Miquel, avui joiosament restaurada gràcies a la il.luisió, l'esforç i la col.laboració dels seus haitants, encapçalats pel Patronat de Sant Miquel, que han fet possible el "miracle" que si bé temps enrere l'ermita era en estat ruïnós, avui sigui la joia de propis i forasters. D'aquesta manera es demostra el que pot fer un col·lectiu quan aplega els seus esforços al servei del bé comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada