ELS NOSTRES AVANTPASSATS (segons el folletó de l'aplec de Sant Miquel de 1979)

Milers d'anys enrera ja trobem la petjada de l'home en les nostres terres. El testimoni més importat ens la dóna la COVA DE JOAN D'OS, que és de les més notables de Catalunya. Tota la zona era abundosa de caça, fonament de l'alimentació i de la vestimenta. Amb tot, l'home d'aquest temps antiquíssims, va començar a ocupar els fondals ja que la gran quantitat de tombes trobades, ens demostra que n'hi varen existir més que no en coneixem.

La història poques dades ens ofereix que no siguin les general a la resta del pais. Les més importants les trobem durant el comtat d'Urgell. De tots els comtes, el que tal volta tingué més relleu per a la història de Tartareu, sigui el comte Ermengol IV, ja que fou el conqueridor de Tartareu als Sarraïns i ara es compleix el nové centenari d'aquest fet, a ells ens anem a referir.
Ermengol IV "el de Gerb" (1956-1092) tingué la máxima preocupació per la conquesta de la vall del Segre i de la Noguera Pallaresa. En aital empresa rep ajuda del seu cunyat el rei d'Aragó. L'onze de desembre de 1072 es trobava en guerra amb el vescomte d'Ager Ponç Guerau, sogre i successor del famós Arnau Mir de Tost. D'aquí quedaren els límits de Santa Linya i Sant Jaume de Cas.

Ermengol IV organitza la defensa del castell de Gerb que fou veritablement la capital del comtat i sa residència oficial, tot i trobar-se tan proper a Balaguer, encara en mans dels alarbs. D'allí estant, organitza la conquesta dels plans d'Urgell, essent Linyola el centre.

Una mica més tard, cap al 1079, conquerí els castells de Privà i TARTAREU, introduint una punta de llança entre el vescomtat d'Àger i els regnes dels Moros, ja que continuen en llur poder i durant molt de temps, Os i Castelló de Farfanya. El comte passa a conquerir els castells de Gavasa, Calasanz i Caserres ... també el veiem com ajuda a son cunyat Sancho Ramírez en la conquesta de Graus. Queden encara per escriure moltes coses d'aquest comte. Va morir en el castell de Gerb el 28 de març del 1092.

Jaume d'Urgell del Dissortat fou el últim conte d'Urgell, mentre les forces reials de Ferran de Castella anaven prenent posicions al voltant de Balaguer atacant els llocs fortificats de la Comarca. Tartareu es defensà fins el 25 de setembre del 1413.

El 31 d'octubre del 1413 el comte Jaume d'Urgell sortí de Balaguer pel portal del Torrant cap a la captivitat. Ferran I va fer la seva entrada a Balaguer el 5 de novembre del 1413. Final del comtat.

Els béns de la Casa d'Urgell van ser repartits per Ferran I per pagar tots els serveis dels que l'havian ajudat en la conquesta.

El lloc de Tartareu fou venut per 2000 florins a Olfo de Próxida, conseller de la comtessa-reina Elionor.